Manuel_Roure_fracaso_escolar

“Tenim fracàs escolar perquè no sabem amb quin ull llegim”

Entrevista publicada al diari català El Punt-Avui amb un dels veterans de l’optometria comportamental a Espanya. Es tracta de Manuel Roure, que recentment ha publicat el llibre “Predominis visuals”, el primer llibre d’optometria editat en català. L’entrevista original la trobareu en aquest enllaç.

 

Havia de ser rellotger, però als 27 anys va deixar el negoci familiar per estudiar òptica. Ha publicat “Predominis visuals” (Pagès Editors, 2012), primer llibre d’optometria en català, sobre com el cervell integra la informació visual i el perquè d’alguns problemes d’aprenentatge i dislèxia. Demà pronunciarà una conferència a l’Hotel Carlemany de Girona, organitzada pel Col·legi gironí d’òptics-optometristes.

“Tenim fracàs escolar perquè no sabem amb quin ull llegim”

A un 20% dels adults els costa entendre el que llegeixen, i sovint és per un problema de predominis visuals.

Per què hauríem de saber quin és el nostre ull dominant?

La meva obsessió sempre ha estat, a través de l’optometria, que els nens llegeixin millor. El fracàs escolar és terrible.

Hi ha fracàs perquè no veiem bé?

No sempre és així. Però sí que es pot dir a l’inrevés: Els nens que tenen fracàs escolar fàcilment tenen predominis encreuats amb la mà. Això què vol dir? Tothom sap si és dretà o esquerrà, és ben fàcil: escrivim amb una mà o amb l’altra. També és relativament fàcil saber quin és l’ull dominant en la majoria d’activitats motores, el que anomenem ull motor: agafi un paper, feu un forat al centre, poseu-lo al davant i enquadrem a través del forat un objecte més o menys llunyà. Llavors miri amb un ull tapat, i amb l’altre. Descobrirà quin és el seu ull motor. Quan llegim i escrivim, utilitzem els dos ulls, però n’hi ha un, anomenat ull sensorial, que és més dominant que l’altre, i no sempre coincideix ni amb l’ull motor ni amb la mà amb què escrivim.

I això és un problema?

Sovint sí que ho és. Si la mà preferida és la dreta i llegim amb l’ull dret, la informació d’una i altre van a l’hemisferi esquerre del cervell i no hi ha cap problema. Però quan no coincideixen, la informació va a hemisferis diferent i es produeix un retard en el processament. La comunicació entre hemisferis cerebrals es fa a través del cos callós, que ve a ser un camí molt estret. Seria com fer passar la informació de la lectura i l’escriptura per un camí de carro, i el que necessitem és una autopista.

Molt gràfic. ¿Això afecta la capacitat de llegir?

Afecta la comprensió d’aquesta lectura. No a tothom, perquè hi ha gent amb la lateralitat creuada que llegeix i entén la lectura sense cap problema. Però es calcula que hi ha un 20% d’adults que saben llegir, per als quals els costa entendre el que llegeixen. Són incapaços d’entendre, per exemple, les instruccions d’una màquina, es desesperen i ho deixen. Però sovint és un problema del predomini visual, i no de capacitat d’entendre les coses.

I això com s’arregla?

Canviant l’ull dominant en la lectura. Hi ha tècniques per fer-ho. L’altra opció, teòrica, seria canviar la mà amb la qual s’escriu. Però és molt difícil quan el nen ja ha començat a escriure.

La majoria tenim l’ull dret com a ull dominant?

Sí, igual que la mà. Però hi ha molta gent esquerrana que a l’escola li van ensenyar a escriure amb la dreta: tota la vida creuen que són destres i en realitat no ho són. Llavors és quan ens trobem amb lateralitat creuades.

I trobem sovint aquesta situació, a la consulta?

Hi ha més casos del que creiem. A més de mirar les diòptries i totes aquestes coses, nosaltres mirem també la lateralitat en tots els nens. Si està al seu lloc, perfecte. Si la té creuada però el nen va bé, perfecte també, llavors no toquem res, perquè estem per arreglar problemes, no per intervenir quan no és necessari.

A les escoles no ho revisen prou?

No. Hi ha un error molt estès, i és que miren l’ull motor dominant, el de mirar per un forat, però no el sensorial, el de la lectura. Llavors vénen els diagnòstics fals, perquè diuen que la lateralitat és correcta i atribueixen el problema d’aprenentatge o dislèxia, o el que sigui, a altres factors, però no han mirat quin és l’ull sensorial. I sovint es tracta d’un problema de lateralitat creuada per què no han mirat amb quin ull llegeix l’infant.

Les noves tecnologies ens faran canviar la forma de llegir?

Des d’un punt de vista dels predominis visuals, no. El procés de lectura és el mateix, altra cosa són les pantalles petites. Es força més la vista. I ja ens trobem casos.

 

 

(Entrevista publicada el 20 de febrer a de diari El Punt-Avui).

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *