motor_primitivo495x400_2

“Reflexos primitius i dificultats d’aprenentatge”

Els reflexos primitius són moviments automàtics estereotipats amb què neixen els nens. Tenen l’objectiu de fer que es desenvolupi adequadament el fetus en l’úter, ajudar-lo a travessar el canal del part en el naixement i a sobreviure i adaptar-se al seu nou entorn una vegada que ha nascut.

Els reflexos primitius són avaluats pel neonatòleg després del part i és desitjable que estiguin tots presents com a garantia que el nadó està neurològicament en condicions òptimes.

Aquests reflexos deixen d’estar actius en el primer any de vida donant pas a patrons més evolucionats del desenvolupament. De fet, tenen la comesa de fer que el nen passi d’un estadi del desenvolupament al següent inhibint-se un cop completada la seva tasca. Quan no és així, la presència d’aquests reflexos serà indici que hi ha una immaduresa del sistema nerviós central i afectaran el desenvolupament i funcionament del nen en moltes i diferents àrees.

És molt probable que un gran percentatge de nens amb retards en el seu desenvolupament i dificultats d’aprenentatge segueixin tenint algun, o diversos, dels reflexos primaris encara actius. Aquests impedeixen que madurin els reflexos posturals necessaris per poder mantenir l’equilibri i una postura correcta en cada moment (els reflexos posturals existeixen de per vida i ens permeten moure’ns automàticament). Els reflexos primitius no inhibits provocaran en el nen inquietud motora, males postures i canvis en la mateixa constants a l’haver de mantenir-se assegut a l’aula, el que portarà als adults a catalogar-lo com “hiperactiu”. Aquesta mateixa manca de control postural derivarà possiblement en problemes en la seva capacitat d’atenció i en el rendiment escolar a tots els nivells.

Si hi ha reflexos primitius residuals pot saber-se després d’una avaluació i pot tractar-se amb un programa d’estimulació i inhibició de reflexos. Hem d’estar atents a senyals que hi hagi reflexos primitius actius per poder actuar com més aviat. Vegem alguns dels reflexos primitius més importants i com pot influir en el nen el que segueixin actius …

El reflex de Moro és el que fa que de sobte el nadó obri els seus braços mentre inhala aire i després s’abraci plorant davant d’un moviment, un soroll o qualsevol altre estímul inesperat.

La seva funció és la d’alertar i demanar ajuda davant d’una situació de perill i facilita a l’infant el respirar després del naixement.

Conforme van madurant els sistemes sensorials en el nen, el reflex de Moro ha d’anar debilitant-se. Si aquest reflex segueix present després dels quatre mesos d’edat, més o menys, pot portar a que el nen mostri una reacció de sobresalt desmesurada i farà d’ell un nen sempre en estat d’alerta, hipersensible en algun o tots els sentits i per això mostrant poruc i retret o per contra, hiperactiu i agressiu.

Pot tractar-se d’un nen molt sensible a la llum i a estímuls visuals, que l’espanten. Que percebi d’una manera ampliada els sons, la qual cosa no li permeti relaxar-se en un entorn sorollós. Que interpreti el tacte o el dolor d’una forma distorsionada amb reaccions desmesurades o totalment absents … Podria ser molt impressionable davant el moviment i no atrevir-se amb els gronxadors del parc …

La hipersensibilitat sensorial pot derivar en problemes visuals i auditius que incideixin en la capacitat d’atenció i el rendiment del nen a l’escola. La hipersensorialitat també pot afectar seriosament la relació del nen amb els seus iguals i el seu comportament a causa de que la forma que té d’interpretar el que l’envolta i de reaccionar davant això és inadequada.

L’estrès és un reconegut enemic del sistema immunitari de manera que el nen pot mostrar infeccions freqüents i al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.

Un altre dels reflexos que més pot afectar el funcionament del nen amb la seva presència és el reflex tònic asimètric cervical (RTAC). Aquest fa que el nadó, estant estirat cap per amunt, estengui el braç i la cama del costat cap al qual gira el seu cap. El braç i la cama del costat contrari es mantenen flexionats. També es denomina a aquest reflex “de espadatxí” perquè la postura del nen ho recorda.

Abans del naixement fa que el nadó estigui en constant moviment i és causant de les “puntades de peu”. Desenvolupa en el fetus el seu to muscular i el seu sentit de l’equilibri. Ajuda al nadó a néixer i el part, al seu torn, fa que es reforci aquest reflex i la seva evolució sigui la correcta (hi ha risc que no sigui així en casos de cesària o part assistit per fòrceps).

Aquest reflex augmenta el to muscular del nadó a través del moviment que provoca en aquest, i li impedeix mantenir el cap cap al matalàs quan està estirat cap per avall fent que giri el cap cap a un costat i pugui sempre respirar fàcilment.

Ofereix les primeres experiències del nadó en la seva coordinació oculomanual ja que el nen mira la mà que s’estén.

El RTAC fa que el cos actuï en les seves dues meitats simètriques, activa un costat del cos o activa l’altre. Aquesta és la raó principal per la qual aquest reflex ha de madurar i inhibir als sis mesos, ja que el cos del nen i el seu cervell han de començar a funcionar conjuntament com una unitat. Mentre el RTAC estigui actiu, les dues meitats del cos actuaran per separat, com si existís una línia divisòria invisible entre totes dues.

Un RTAC actiu impedirà, per exemple, que el nen es arrossegament i de quatre grapes al en patró creuat (el braç dret es mou a la vegada que la cama esquerra i viceversa), perdent-se així l’oportunitat que ofereixen aquests dos exercicis de desenvolupar la comunicació entre tots dos hemisferis, que tan necessària és posteriorment, entre altres coses, per poder llegir i escriure amb eficàcia.

Dificultarà en el nen l’encreuament de la línia mitjana del seu cos, per la qual cosa no podrà agafar i manipular objectes amb una mà i passar-a l’altra. A la llarga incidirà en una mala lateralització impedint que el nen es desenvolupi com totalment dretà o totalment esquerrà. Un fet que de nou, incidirà en la lectoescriptura i en com concep i es mou el nen en l’espai que l’envolta. Aquest pot mostrar-se maldestre i maldestre tant en el moviment com en les seves tasques escolars.

Els moviments oculars també es veuran afectats per la impossibilitat de creuar la línia mitjana i no hi haurà un ull dominant que dirigeixi aquests moviments perquè el seguiment d’un objecte mòbil o la lectura d’una línia escrita es realitzin amb fluïdesa.

A l’aula, el nen amb RTAC actiu li costarà molt d’esforç escriure ja que cada vegada que giri el cap cap al costat dret, si és destre, el seu braç dret tendirà a estendre i la seva mà a obrir-se, amb el que és possible que el llapis se li caigui una i altra vegada de la mà. Per evitar-haurà de realitzar un esforç addicional, agafant incorrectament el llapis o fent una pressió excessiva en escriure. Això suposarà un treball d’escriptura que no arribarà a automatitzar i que requerirà gran part de la seva energia i atenció, de manera que no podrà centrar-se en la comprensió del que escriu o en la qualitat d’una redacció.

Per compensar aquest reflex, és probable que giri el full 90º quan escriu, d’aquesta manera pot fer-ho amb el braç més estès i més, evita haver de creuar la línia mitjana corporal en escriure.

El RTAC afecta de diverses maneres les destreses per llegir i escriure, fins al punt de poder afirmar-se que aquest reflex pràcticament mai està integrat en els nens que pateixen dislèxia.

El reflex tònic simètric cervical (RTSC) pot tenir també serioses conseqüències en l’aprenentatge del nen. Aquest reflex apareix sobre els sis mesos de vida, pel que no és exactament un reflex primitiu. Tampoc és un reflex postural doncs dura tan sols uns pocs mesos abans de inhibir-se. Fa que el nen es posi sobre els seus quatre suports de mans i genolls després d’haver arrossegat. Quan el cap es flexiona, els braços també ho fan i les cames s’estenen. Per contra, en estendre el cap enrere, els braços s’estiren i les cames es dobleguen. Així el nen realitza el característic balanceig cap endavant i enrere abans de deixar-se anar a gatejar. Aquest reflex té l’objectiu de preparar l’infant per al gateig i desapareix quan aquest es fa present.

Quan el nen salta l’etapa del gateig, és molt probable que aquest reflex segueixi present. I quan ho està i no s’arriba a integrar, al nen li resultarà molt difícil gatejar. En lloc de fer-ho en patró creuat, com seria de desitjar, és possible que arrossegui el cul, que es desplaci sobre mans i peus en lloc de recolzar els seus genolls, o que passi d’estar assegut a posar-se dempeus directament.

El RTSC té una gran incidència en el desenvolupament visual, de manera que els nens amb aquest reflex actiu solen patir d’un deficient sistema visual amb una pobra visió binocular, i problemes per enfocar a diferents distàncies. Això dificultarà les tasques de lectoescriptura.

Seran a més, nens maldestres, amb problemes per coordinar els seus moviments i el treball conjunt de l’ull i la mà.

El RTSC està present en un gran percentatge de nens amb dificultats d’aprenentatge i dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat.

De nou la manca de control postural serà evident en la manera en què el nen se senti a classe. El nen amb RTSC actiu és aquell que es “tomba” a la cadira estirant les cames, o es tomba sobre el llibre, enganxa les cames al voltant de les potes de la cadira, es posa de genolls sobre la mateixa o assegut sobre les seves cames doblegades … També pot treballar de peu … Si aquest reflex segueix present al costat del RTAC, com sol ser freqüent, llavors tenim més possibilitats que a aquest nen se li diagnostiqui una hiperactivitat.

Dels reflexos primaris que queden encara per esmentar, descriuré tan sols un més per les repercussions que pot tenir en el comportament del nen dins l’aula. Es tracta del reflex espinal de Galant.

Quan el nadó està estirat cap per avall i estimulem amb el tacte la part baixa de la seva esquena, el maluc del costat estimulat girarà cap a aquest mateix costat. Aquesta reacció s’ha de donar a banda i banda de l’esquena fins als dos anys d’edat.

Entre altres, la seva funció principal és desenvolupar el sentit vestibular i ajudar el nen a passar pel canal del part, però si es manté actiu després dels dos anys, qualsevol frec a la zona lumbar farà que el nen giri el seu maluc en aquesta direcció.

Pot provocar problemes en el control d’esfínters i impedirà que el nen pugui romandre assegut quiet en una cadira durant molta estona. El mateix contacte amb la cadira pot activar el reflex donant-nos la impressió que el nen és hiperactiu per no parar quiet a classe. És el nen que “balla” constantment assegut a la cadira.

La roba a la cintura com pantalons o cinturons poden arribar a ser motiu d’irritació. I la concentració i atenció es veuran afectades per aquesta situació de constant molèstia en el nen.

Provoca malaptesa a la part inferior del cos i problemes d’esquena.

 

Publicat a: “Reflexos, aprenentatge i comportament” Sally Goddard Editorial Vida Kinesiologia

 

Pàgines web:

HaraldBlomberg.com

Reflexos Primitius i TMR

INPP The Institute for Neuro – Physiological Psychology

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *